Pensamiento nación ( en catalán)

Escrit vers un pensament, pol·litic, llingüistic, cultural i territorial.

Crec que tothom es lliure de reivindicar ses idees polítiques des d'una postura democràtica i respectuosa. No trobo el nacionalisme ( de cap tipus) la solució a cap problema, pero respecto als qui no comparteixen aquesta opinió, podria esser idea del meu parer, si veies meua vida fluctuar de manera més positiva en els temes que als joves preocupen ( educació, treball, diners, impostos, estudis) , tampoc se a dir si aquest nacionalisme ens faria mal, pero la veritat que ho vull veure tot des d'una praxis social i real a peu de carrer. Crec que es quelcom serios per esdevenir mai amb romanços històrics, no m'agrada establir qüestions històriques a les idees pol·litiques perque penso que els qui fan ús d' elles sempre comencen la historia en el moment que volen i salten d' anys a anys al moment que volen.

Tot pais, ciutat, nacio etc. existent, ja no existent, escindit, unificat etc ha tingut els seus moments de repressió, de poder, de conquestes en temps anteriors, de sublevació. Tota terra es lliure, si un se sent lliure dins de ella.
Aqui tenim un problema (no tots ni molt menys), es diu " Mimetismo", "mi cultura, mi historia, mi lengua...mientras por arriba me dan por culo" despres passa el que passa no tenen cultura, no saben prou d' història i d' escriure ( youtube comments dixit)

Es el problema de moltes cultures al mon, sobretot de cultures en conflicte, es tracta d' impossar la cultura i no d' oferirla i donar la llibertat a formar-ne'n part d'ella i no creures en possessió i amb el poder de imposar-la a tothom qui trepitja " la teva terra". Així podem parlar del idioma, del qual em sento molt content de parlar-ne per fets personals, el primer que se una llengua més ( tambe tinc coneixements estadars d' angles, basics d' arab i petites nocions de idiomes com ara bé l'italià, francès o portuguès, apart de domini mitja en escriptura i lectura de caràcters àrabs i cirílics (rus o búlgar). `Bé, deixant de banda les meves aptituds llingüístiques, la vida m' ha ensenyat que no son les llengües les que han fet mal a la història, ni tan sols les religions, que més caldria dir-ne dels esports...

El mal d' ara i sempre son les persones i el mal que n'han fet a una societat, protegint-se darrere d'un embolcall de manipulacions vers el seu interès sota un medí, realitat, ficció o associació que no és sense una societat de persones mobils darrere.
Així m' ha ensenyat la vida, i el poc que en la meva joventut n' he apres d'ella, l' odi es un sentiment natural fortament arrelat als idearis forçats i establerts a unes persones o col·lectius a fí d' executar el seu poder o exhaurir-ne el crèdit d' aquest sobre els altres, donant-los forçossament una visió antagònica i destructiva del que ells defensen.

I por último, en castellano:
Más español que esos que levantan banderas contra otras realidades culturales de su propio pais, que detestan otros idiomas dentro los limites de la tierra que aman y pisany por supuesto más catalán que los que imploran su libertad de una opresión ( mas sentimentalista que física) , que creen vivir una cultura única, sin escindir la suya propia en muchas otras.

Mas amante de la tierra que piso de los que usan las armas i convierten la lengüa, la cultura i la tierra que pisan en armas de atraso y odio.

                                                                                                         Texto original: 14/05/09